Tercer Comunicat

Que mai la nit és tan fosca com quan està a punt d’arribar l’albada. Ho va escriure José Martí i avui, nosaltres, sentim aquest vers com un sentiment, avui que ja fa cinquanta anys que és va convertir en una veritat per a la Revolució cubana, i avui que ja fa cinc dècades que es va començar a bastir el socialisme en una petita illa a poc més de cent kilòmetres de l’imperi americà, i que des de llavors continua la construcció d’un somni meravellosament real, i per tant imperfecte, sotmès a un context ple d’agressions, embargaments i camins nous. Des del nostre petit país, que mira al Mediterrani, volem saludar als companys i a les companyes cubanes amb el cinquantè aniversari de la seva Revolució.

Mentrestant, KOP mantenim afilats els nostres instruments, preparant-nos per a les dues cites que tenim imminents. El dijous 18 de desembre van posar a la venda totes les entrades pel concert de Barcelona a la sala Apolo, i el dimarts 22 ja no quedaven enlloc. D’una banda estem impressionats per a l’expectació aixecada, però alhora sentim moltíssim les limitacions de l’aforament. A les continues preguntes que ens arriben al myspace, al bloc i al facebook hem de respondre que els concerts del 9 i el 10 de gener són l’inici d’una nova gira que sota el lema SOLS EL POBLE SALVA AL POBLE durem a terme enguany. Les dates les donarem a conèixer propera ment mitjançant els nostres medis habituals.

Perquè la lluita ens dóna tot allò que l’estat ens roba Fins a la victòria sempre.

Comentaris (0)

8è Aniversari Casal Popular i Independentista Quico Sabaté

Els companys i companyes del Casal Popular i Independentista Quico Sabaté ens han fet arribar el següent comunicat, després del concert del dia 29 de Novembre:

El manifest que commemora el vuitè aniversari del Casal Popular i Independentista Quico Sabaté ja ho anticipava, “ avui passen coses i no passen en va”. Aquesta frase es llegia amb més força i sentiment que mai, amb una empenta i una il.lusió d’un projecte que ja fa 8 anys que dura i que té un futur immens per davant! I tal com deia…la nit del dissabte no va passar en va! Va ser la demostració de la bona feina feta, ja no només en la preparació d’un concert, si no de 8 anys de Casal, tal i com diria l’amic Juanra, “al costat dels moviments socials, amb actitud i compromís, i defensant les lluites i entenent la nostra acció com un cop directe contra l’Estat”! Tot això reforçat per la unió de dos grups de persones de generacions molt diferents però amb un compromís comú: Lluitar per uns Països Catalans més justos i lliures!Parlem de la combinació perfecte entre il.lusió i experiència…el resultat? Molt clar:

1.800 persones van omplir el pavelló de Sant Celoni!

1.800 persones van poder gaudir de l’immillorable inici de concert amb Answer!

1.800 persones van poder gaudir del gran present i del millor futur d’Skafam!

1.800 persones van poder gaudir de la gran sorpresa de l’any, el retorn de KOP!

1.800 persones van poder gaudir del “fins aviat companys/es “ d’Obrint Pas!

1.800 persones van poder gaudir dels Festimbal i dels Timbalers de la colla de diables de Sant Celoni! 

Des de l’assemblea del casal Quico Sabaté només ens queda donar les gràcies a tothom que va fer possible que la nit de dissabte sigui recordada durant molt de temps. Gràcies als grups de música, gràcies als timbalers, gràcies a la seguretat, gràcies als encarregats del Pavelló, gràcies a la paradeta de la Traca, gràcies a les paradetes de material, gràcies al tècnics de so, gràcies al voluntaris/es que vau ajudar quan més us vam necessitar i sobretot gràcies a aquestes 1.800 persones que van voler començar a celebrar el nostre 8è aniversari! I sí, diem començar, perquè això no s’ha acabat! Recordeu que el proper 20 de desembre a la sala petita de l’ateneu hi haurà el sopar d’aniversari seguit del concert a la sala gran de l’ateneu amb els grups  Pep Gimeno (en Botifarra), Ai Ai Ai i La Coixinera del circuit de Folk! Us hi esperem! 

 Hi ha persones que lluiten un dia i són bones
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors.
N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bones.
Però n’hi ha algunes que lluiten tota la vida:
aquestes són les imprescindibles.Salut i Revolta!

Assemblea Casal Quico Sabaté.

Comentaris (1)

Segon comunicat – Concert sorpresa a Sant Celoni

“Mai no ens podran mai més callar”.

I ho hem demostrat de nou: KOP amb la nova formació musical ha tornat a la primera línia dels escenaris. I ho hem fet d’una manera poc ortodoxa: per sorpresa i sense avisar.

El Casal Independentista Quico Sabaté, de Sant Celoni, ja es va posar en contacte amb KOP, l’any passat, al 2007, proposant-nos una col·laboració amb Habeas Corpus. Tot i que no va poder ser, enguany ens van oferir la possibilitat de tocar a la festa d’aniversari amb els companys del País Valencià, Obrint Pas. Tot i haver moltes ganes, el col·lectiu ja havia decidit que el seu primer concert seria a Barna, el 9 de gener del 2009. Vam dir que no; però al poc temps vam seure a la taula amb els militants del Casal i vam presentar la nostra idea: era imprescindible mantenir el pla del calendari fixat per la banda ( 09-I-2009: BCN; 10-I-2009:Iruña), però alhora volíem tocar pel Casal en el seu aniversari. Era una qüestió molt emotiva, molt de sentiment, alguns de nosaltres hem caminat junts en aquest camí de lluita i d’alliberació. Estàvem disposats a descarregar la nostra energia i els nostres missatges a Sant Celoni si ho podíem fer d’una manera inesperada.

Va ser complicat arribar a un acord, en allò referent a la metodologia, però hi havia tantes ganes per les dues parts que finalment vam dissenyar com fer-ho i com aconseguir arribar al dia 29 de novembre sense que s’hagués corregut la veu i fos una veritable sorpresa per a tothom. Perquè aquesta era la idea: que qui vingués a l’aniversari del Casal a veure a Answer, Skafam i Obrint Pas es trobés, de sobte, amb l’aparició de KOP.

Per nosaltres va ser un plaer trepitjar escenari una altre vegada amb Obrint Pas i amb Answer. Per descomptat, ens va agradar conèixer a Skafam i la seva música reivindicativa-festiva, grup amb el que no havíem coincidit mai. Igualment va ser un plaer veure com les nostres cançons romanen a la memòria col·lectiva del nostre poble i són corejades per tothom. I és que diuen a les illes que la soca més s’enfila com més endins clava les arrels. Entre tots i totes fem de KOP el reflex d’un pensament col·lectiu, d’un treball col·lectiu i d’un avanç col·lectiu.

I fins a la victòria sempre ! ! ! ! ! ! ! ! ! !

Comentaris (6)

Primer Comunicat

“I és que quan la idea és viva, la veu ha de sorgir”.

La frase és del escriptor Jordi Cussà

Ara fa deu anys, KOP va donar el seu primer concert. I no va ser un concert qualsevol. L’assemblea d’un centre social nouokupat a Terrassa ens convidava a inaugurar-ho. Tots dos encara érem un projecte, un embrió. Una dècada després, els okupants i les okupants d’aquell centre, el KORK III, han estat absoltes d’unes peticions que sumaven més de cent cinquanta anys de presó per a 26 persones. I nosaltres, el col·lectiu KOP continuem sense baixar la guàrdia, combatint l’anestesia del sistema que ens envolta, per travessar les fronteres del conformisme. Un altre KOP; i tornem coherents amb les nostres conviccions allà a on hi ha lluites, formant part de les propostes i de les protestes, potenciant les alternatives i les solidaritats fins a la victòria sempre.

Mai no ens podran mai més callar, vàrem cridar a la nostra ofensiva l’any 2001, i ara, precisament ara, que sembla que alçar la veu sigui un acte de dissidència en un estat que aspira a controlar fins i tot els nostres pensaments, nosaltres tornem a aixecar la barricada. Ara que tot està tan ple de realistes que potser somniar es converteix en una freqüència insurgent contra l’homogenitat del pensament únic. I ara, sobre tot ara, que la llibertat és quelcom més que una utopia, i els racons de la nostra terra s’omplen amb torxes solidàries per vèncer la foscor.

La nostra veu, carregada d’una identitat basada en la guerrilla de la comunicació, les lluites populars, i les arrels culturals, seguirà allunyada de la burocratització institucional i dels valors de mercat sentint-se part d’aquest subjecte social que sempre respira en revolta constant. Una geografia de resistències. Una trinxera contra l’amnesia. Una resposta plural el desencís. Perquè la lluita continua, malgrat els interrogants, malgrat les criminalitzacions i malgrat els obstacles. Fins a la victòria sempre.
VISCA LA TERRA ! ! ! ! ! ! ! !

Comentaris (20)