Des del cor de Llatinoamèrica i fins a la victòria sempre!!!

Quan ens van confirmar que aniríem a tocar a Rock al Parque, el festival més gran de Llatinoamérica, nosaltres estàvem anant a tocar a Azpeitia. És difícil imaginar-se a Bogotá, una ciutat de nou milions de persones, quan un està atravessant els Monegros, però també és cert que una vegada fet no hi ha ningú que et tregui la il·lusió.

No feia més de quatre mesos que havíem reaparegut als concerts de l’Apolo i l’Hatortxu 9’5 i ja teníem els bitllets per anar a tocar a Colombia. Just abans d’anar-hi, vaig poder anar a visitar a Marina Bernadó, una presa política catalana, que a París em va fer una abraçada immensa i em va dir que la lluita continua i que aprofitem per explicar als colombians i a les colombianes la realitat del nostre poble i que l’estat espanyol vulnera els drets bàsics a nivell individual i col·lectiu. Ho faríem, evidentment, igual que denunciaríem la política del president Uribe, el president dels paramilitars i els narcotraficants, el president dels desplaçaments indígenes, de les massacres, el president dels “falsos positivos” i dels toque de queda als barris i les comunitats de la periferia de Bogotá. I ho tindríem que fer amb una formació inèdita doncs l’Imanol, un dels guitarres de KOP, es va trencar el 5è metacarpià –un oset petitó que ens uneix els dits amb el canell- el 21 de juny, quan nosaltres tocàvem tot just el 26 del mateix mes a Bogotà.

A l’aeroport va venir a buscar-nos un autocar de l’organització que ens portaria a un dels hotels en el que ens allotjaríem. Una de les primeres coses que ens va sobtar va ser la immensitat d’una ciutat com a Bogotá, on pràcticament no hi ha edificis i tot són casetes de dues i tres plantes on viuen igualment famílies numerosíssimes. Tampoc vam trigar massa en comprovar que la capital de Colombia està absolutament militaritzada. Per entendre-ho hem de tenir en compte que tan les FARC com l’ELN són guerrilles insurgents amb una estructura militar d’exèrcit regular. Segon la revista Análisis Político, número 63, la xifra que més es manega a nivell guvernamental per valorar el volum de les FARC és de 17000 guerrillers integrats en columnes regulars a la selva. Fonts de caire extra-guvernamental i independents, com l’Observatorio para la paz, parlen d’un total que podria apropar-se als 50000 si sumem tots i totes les que hi són a les ciutats enquadrades dins de les FARC però en absoluta clandestinitat, xifra realment difícil de comprovar. Per fer-nos una idea més gràfica, las FARC podrien tenir oberts entre 70 o 80 fronts al llarg del país, tenint a prop d’un trenta per cent del territori sota el seu control. Una realitat així és realment difícil d’imaginar per a tots aquells i totes aquelles que venim d’Europa, a on els processos de lluita i insurgència passen per uns altres paràmetres i formes.

Encara desconcertats pel jet-lag, vam arribar al lloc del concert, el majestuós Parque Simon Bolívar. KOP tancava l’escenari segon, i malgrat a l’altre estava tocant Morbid Angel, segons l’organització durant l’actuació de KOP calculen una assistència d’entre quinze i vint mil persones. Malgrat que no estem acostumats a tocar entre tantes mesures de seguretat, vam fer un repertori extremadament polititzat i malgrat les amenaces vam denunciar la continua violació dels drets humans per part del govern colombiá. Va ser una experiència que cap de nosaltres podrà oblidar, amb una intensitat fora de allò habitual: la reacció de la gent que havia vingut a veure’ns, les felicitacions de totes les persones que organitzen l’esdeveniment, l’entrevista del Canal Capital de la televisió colombiana, la manera tan sincera en la que ens donàvem les gràcies per dir ben alt i ben clar que el govern i els paramilitars estan darrerra dels “falsos positivos”. Últimament, les forces paramilitars entren a les comunitats i executen a aquells joves amb inquietuds polítiques i que treballen per millorar les condicions de vida de les barriades d’extrarradi, pràcticament sense cap tipus de servei social, i després diuen que eren guerrillers de les FARC i que els van matar en enfrontaments armats, cosa rigurosament falsa, i d’aquí que s’estigui fent un esforç per denunciar a nivell internacional la impunitat amb la que s’assessina als joves de les comunitats.

Al dia següent, vam anar a fer una xerrada a la Universitat sota el títol: La música i la seva capacitat d’incidència social. Tot un èxit d’assistència de públic i sobre tot amb moltes ganes de conèixer la realitat del nostre país i de participar en un diàleg enriquidor. Durant aquella participació vam tenir l’oportunitat de conèixer als companys de Nawal, una banda amb una forta implicació política en la realitat del seu país.

El temps encara ens va arribar per aprofundir i establir relacions amb els companys i les companyes de RASH Bogotá, que ens van convidar a fer una xerrada en el local del Pueblo Democrático, partit comunista de Colombia. Llavors tot van ser preguntes relacionades amb el contingut polític de les nostres lletres, la situació de l’antifeixisme als Països Catalans i la negació que de la nostra realitat política, cultural i social es fa des de Madrid.

En total, va ser una setmana plena d’emocions en la que ens vam endinsar en un trocet d’una altre realitat absolutament complexa, la colombiana, i que ens va deixar a tots amb dues sensacions clares: que hem de tornar per aprofundir tant en les relacions com en el coneixement, i que hem de tornar sempre que ens cridin per a col·laborar en el que poguem en la lluita del poble colombià. Som la guerrilla de la comunicació.

read comments (3)

Quart Comunicat

Després del concert que KOP vàrem fer el passat 20 de juny al recinte festiu de les barraques de Reus, ens hem vist obligats a fer aquest petit comunicat.

En primer lloc demanar disculpes a l’organització i a tota la gent que va assistir al nostre concert aquella nit. KOP som un col·lectiu en el que treballa molta gent dins de l’amplia infraestructura que configurem, i els nostres tècnics de só i llums ens acompanyen des de que hem tornat a les barricades dels escenaris. Segons ells, que són les nostres referències, en el concert de Reus, a partir de la segona cançó un soroll més fort que la pròpia música va començar a sortir de la PA de la dreta –els altaveus de l’equip de só. En aquell moment, al costat dels nostres tècnics no hi havia ningú, quan, com és evident, haurien d’haver com a mínim un parell d’assistents. Pocs minuts després, la nostra road mànager va trobar a un tècnic de l’equip de só que va començar a canviar cables de canals de la taula de só, aconseguint que el soroll s’aturés. El nostre tècnic de só va tenir que baixar el volum durant les últimes sis cançons per poder finalitzar el repertori amb condicions dignes, i és per això que vam tenir que tocar sense pressió ni la nostra potència habitual. Cap persona responsable de l’equip de só ens ha donat cap explicació, ni durant ni després de la nostra actuació. Insistim en demanar disculpes a l’organització, a les barraques de Reus i a tota la gent que va venir al concert de KOP aquella nit, tot i que considerem que l’únic responsable va ser l’empresa de só que va venir amb un equip de só deficient i que durant el problema no va haver cap responsable ni assistent per solucionar-ho, perjudicant seriosament a la banda i al públic. L’empresa responsable del so aquella nit és Nirva Krom S.L., carrer Estel 38, Amposta, Tarragona, i malauradament hem de recomanar a qualsevol organització política o social i cultural que no treballin amb ells dons no tenen la responsabilitat mínima que han d’asolir.

Diumenge 12 de juliol’09

read comments (4)

Hatortxu 10

L’Hatortxu 10, el festival solidari més important en el que hem tocat KOP.

Ja vam estar al 9.5,  el 10 de gener d’aquest mateix any, encara amb l’emotivitat a la pell després del primer concert de la gira Sols el poble salva al poble’09 que vam fer a la sala Apolo de Barcelona.

L’Hatortxu Rock és el festival que des de 1999 es realitza a Nafarroa en favor dels repressaliats i les repressaliades basques, és el concert de la solidaritat , l’espai en el que sota la tonada popular “hator, hator, neska-mutil etxera” es reivindica que volem als presos i a les preses polítiques basques a Euskal Herria. No caldrà remarcar la importància que per als membres de KOP té formar part d’un projecte amb aquest valor.

Si normalment, els cartells de les bandes que toquem o col·laborem amb l’Hatortxu és impressionant, de cara a aquest desè aniversari ha superat les expectatives es podria dir que mai s’ha fet un festival amb tanta qualitat, comprimís i reivindicació política.

Nosaltres vam tocar el primer dia, el divendres, perquè dissabte havíem de tocar a barraques de Reus, i perquè Juanra pujaria a cantar amb els RIP. Vam estar allà des de primera hora, gaudint de l’espectacle.

Sobre l’una, i després de que toquessin Ekon, va sortir a tocar RIP i Juanra cridant que torna la guerra bruta de l’estat contra els crits de llibertat dels militants va denunciar la desaparició de Jon Anza en el tema Terrorismo policial. La següent cançó en la que va participar va ser la mítica Revolución.

Nosaltres vam tancar l’escenari principal amb una actuació carregada de l’emoció d’una persona que ha estat durant cinc anys patint la repressió de l’estat espanyol i que volia donar tot el suport ideològic a l’EPPK –Euskal Preso Político Kolektiboa- dins d’un discurs de solidaritat i reivindicació dels drets dels pobles que lluitem per la llibertat.

Ha sigut un honor i un orgull.

read comments (0)

Antifa Tour’09

Quan Antifaschistischen Aktion Berlín http://www.antifa.de/cms/ ens va proposar anar a tocar a la seva ciutat l’1 de Maig, precisament l’1 de Maig, no vàrem dubtar en cap moment. Berlín s’ha convertit en la capital mundial dels antifeixistes i l’1 de Maig en la festa de l’internacionalisme, en la lluita contra el capital de tots i totes aquelles que rebutgem les polítiques actuals del neo-liberalisme. Impossible no anar a descarregar el nostre directe a Berlín, sempre Berlín, el Berlín al que tantes vegades durant aquests anys he desitjat tornar.

Els companys i les companyes del col·lectiu antifa ens esperaven el 30 d’abril i durant tot el dia ens vàrem estar ensenyant el seu barri, Kreuzberg, la seva botiga ple de material antifa Aixa com l’arxiu de postres de l’última dècada, la Disorder Rebel Store http://disorder-berlin.de/ a on ens estava esperant l’hospitalari Sven, amb tot el seu material de samarretes i postres d’agitació i denúncia, la botiga Coretex, una botiga de música hardcore i punk, bastant històrica i que ja forma part del barri de Kreuzberg.

A la nit ens van portar a sopar a la pizzeria d’en Mauro, una altre persona que ja forma part de la història de la ciutat, i que ens va tractar meravellosament amb un sopar dels que fa època.

Les nits del 30 d’abril també són molt conegudes a Berlín, podríem dir que són l’escalfament de l’1, i per tant, el foc comenta a tenir presència a la ciutat. El dia següent se’ns presentava força animat. El neonazi Partido Nacionaldemocrático Alemán (NPD), havia convocat un acte a les afores de Berlín. La gent d’AAB, cansats i cansades de convocar contra Manis als actes dels neo nazis que després sempre estan protegits per la policia alemanya i acaba generant detinguts i detingudes antifas van canviar d’estratègia: es va decidir ocupar l’estació de metro més propera a l’acte per a que els nazis no purguessin arribar. L’NPD havia convocat a les 12 hores, Així que a les 10:30 unes tres centes persones estavem bloquejant l’estació de metro, i per quan es va presentar la policia tot estava suficientment preparat com per a que triguessin, aproximadament, una hora, hora i quart en desallotjar-nos. L’acció va estar molt ben valorada entre AAB ja que, en efecte, l’estació va quedar bloquejada i a l’acte del NPD va quedar totalment anecdòtic per la falta d’assistència. A les 12 en punt començava una mani denunciant la impunitat de l’NPD i demanant l’erradicació de la ideologia neonazi, amb l’únic incident que durant el recorregut un neonazi va sortir al seu balcó i va fer la salutació nazi, provocant a tota la manifestació i generant una autèntica pluja de pedres sobre la casa seva i, com era d’espera, càrrega de la policia, detencions de la gent antifa i, finalment, també detenció del poc intel·ligent porquet.

La mani anticapitalista de l’1 de Maig començava a les 18 hores, però abans, a la mateixa plaça des de la que sortiria, ja estava montat l’escenari i havien actuat els grups Tapete i La Resistance.

La manifestació, com era previsible va estar molt animada des del començament, doncs la gent ja venia calenteta de la mani del matí. El recorregut acabava a la plaça a on es feia el concert, i quan la mani ja estava arribant, tot just KOP estàvem fent la prova de so. Ja tothom venia encaputxat i molt esverat perquè hi havia ganes, la policia portava tota la manifestació provocant i detenint a gent arbitràriament. KOP continuàvem fent la prova de so, però els policies volien aturar la festa i per aconseguir-ho res millor que tractar d’entrar a un espai construït per una festa antifa l’1 de Maig a Berlín. A partir d’aquí tot va succeir molt ràpid: la policia entrava llençant gas lacrimogen i els companys i les companyes responien amb ampolles de vidre i pedres.

La gent de l’organització ens van demanar q comencés el concert ja, així q ens vam posar al tema, amb una intro i el Solidarios, i sí, va ser increïble veure a tothom enfrontant-se a la policia. La brigada especial va tractar d’aturar el concert saltant la seguretat, la tanca protectora i pujant a l’escenari patejant els peus de micros, de fet, van tractar d’arrebatar-nos el micròfon sense èxit, perquè vam continuar cantant davant l’estupefacció de la policia que no sabia què fer per aturar-nos. Quan vam acabar el tema, un company de l’organització Antifa ens va dir q havíem de parar, q havien trucat a l’advocat i q aquest els hi havia confirmat que el cap del operatiu tot just havia donat l’ordre de que o es suspenia immediatament el concert o trencarien qualsevol cosa q trobessin a dalt de l’escenari. Quan l’organització ens va demanar que aturéssim el concert, ho vàrem fer, i la nit va continuar reproduint focus de foc i d’insurgència per les cantonades d’un barri antifeixista i d’una ciutat eterna.

Al dia següent tocàvem a Kiel, al nord del país, una ciutat amb un arquitectura que recorda la estètica industrial de començaments del segle XX, amb una forta tradició obrera, i un port amb un trànsit molt fluit, doncs es fa servir per anar tan a Copenhague com a altres ciutats nòrdiques tant de Finlàndia com de Suecia. La sala a la que vam tocar és un Centre Social Okupat www.altemeierei.de des de fa quasi dues dècades i que, anys després d’haver estat okupat, l’ajuntament el va cedir per tal de que l’assemblea fes un us autogestionat del local a canvi de que s’habilitessin sortida d’emergència i qüestions relacionades amb la seguretat, extintors, etcètera.

El concert l’organitzava un col·lectiu, Rebelti@s http://www.myspace.com/rebeltias solidari amb tots aquells que patim la repressió dels estats, concretament en aquest cas, era en benefici d’uns companys acusats sota la llei antiterrorista de formar part del Militant Gruppe, un grup acusat d’atacar instal·lacions militars de l’exèrcit Alemany, i publicar texts de debat revolucionari, aquí podeu trobar més informació sobre el tema http://www.indymedia.org/en/2007/08/890544.shtml

Sota el nom‘Out of Control’ Release-Party, vam tocar amb Mother, Lotta Amada i Dj’s Rebelti@s. Va ser una nit en la que ens vam sentir molt a gust, amb una gent molt compromesa i amb un discurs polític molt potent. Així q podem, no trigarem en tornar. Perquè la lluita ens dona tot allò que l’Estat ens roba.

read comments (3)

Des de la guerrilla de la comunicació i fins a la victòria sempre

La història de Kukutza va començar a caminar fa deu anys, i en aquest temps la seva referencialitat ha anat creixent alhora que cada vegada s’endinsaven més en el teixit social del barri amb les seves propostes, dinàmiques i tallers oberts a tothom.

El concert del 13 de maig l’organitzava el BOM, Bilboko Okupazio Mugimendua (Moviment d’Okupació de Bilbo), denunciant la campanya de criminalització que, per part de l’ajuntament, estan patint diferents gaztetxes i espais okupats a Bilbo.  A més a més de KOP varen tocar també Early Reflections, i entre els dos grups va haver un ekitaldi, acte polític, denunciant l’últim desallotjament.

Per a nosaltres va ser molt important tornar a formar part de la història de Kukutza, un gaztetxe que ha anat evolucionant molt durant els últims anys com vam poder comprovar quan ens ensenyaven totes les instal·lacions i la vivenda de la part de dalt de l’edifici. Kukutza s’ha convertit en un punt de trobada de diferents col·lectius que configuren la biodiversitat del moviments socials. D’entre tot el que hi ha i el que hi quep a dins de Kukutza, destacaríem el menjador vegano per ser un dels millors de la zona, el rocòdrom ple de graffittis, música i bon ambient per entrenar i el taller de serigrafia.

Al dia següent, KOP tocàvem a Ezpeleta, i era la primera vegada que anàvem a fer-ho a Iparralde. Sempre és una sensació nova quan descobreixes ciutats, pobles, col·lectius . . . . . . I així va ser a Ezpeleta.

Tornàvem a compartir escenari amb SA, després de tants i tants anys d’una relació que es va iniciar al 1996,quan en Juan, el cantant va venir a col·laborar a l’estudi IZ, a Andoain, durant la gravació del Resistir és vèncer, el segon treball d’Speereth. Des de llavors, hem anat coincidint sovint en diferents ciutats, festivals, etcètera, en una relació fluïda.

Va ser un bon concert el d’Ezpeleta, on es va poder veure molta gent per primera vegada, i també va ser una bon primer contacte de KOP a Iparralde. Ens hem quedat amb ganes de tornar i segur que ho fem aviat. Des de la guerrilla de la comunicació i fins a la victòria sempre.

read comments (1)

Quan les paraules nostres també són les vostres, i quan els vostres punys aixecats les nostres forces.

read comments (2)

Per sempre ens quedarà tatuada aquella nit

Encara amb l’emotivitat a la pell vam anar a fer el concert del 10 de gener a Berriobeiti, Iruña, un concert molt especial per a nosaltres. L’Hatortxu Rock és el festival que des de 1999 es realitza a Nafarroa en favor dels repressaliats i les repressaliades basques, és el concert de la solidaritat , l’espai en el que sota la tonada popular “hator, hator, neska-mutil etxera” es reivindica que volem als presos i a les preses polítiques basques a Euskal Herria. No caldrà remarcar la importància que per als membres de KOP té formar part d’un projecte amb aquest valor.
Amb una llista de bandes impressionant Txarrena, Zea Mays, Kauta, Anestesia, Hesian, E.H. Sukarra, Tximeleta i Su ta gar , va ser brutal pujar-se a l’escenari i veure la carpa plena a reventar i formar part de la veu d’un poble, el poble basc que continua reivindicant el dret a decidir lliurament el seu futur.

Hem treballat per poder fer aquest tret de sortida en el que s’han convertit els concerts de l’Apolo a Barna i el de Berriobeiti a Iruña. Ara seguim treballant en enllestir els detalls de la gira del 2009 que, de moment, seguirà el 13 de març al Gaztetxe de Kukutxa, a Bilbo, el 14 a Ezpeleta, Iparralde, amb S.A. i el 21 del mateix mes a Madrid, un concert amb Habeas Corpus organitzat per la Coordinadora Antifascista.
Perquè la lluita ens dona tot allò que l’estat ens roba. Fins a la victòria sempre ! ! ! !

read comments (0)

Gràcies!

read comments (6)

Tercer Comunicat

Que mai la nit és tan fosca com quan està a punt d’arribar l’albada. Ho va escriure José Martí i avui, nosaltres, sentim aquest vers com un sentiment, avui que ja fa cinquanta anys que és va convertir en una veritat per a la Revolució cubana, i avui que ja fa cinc dècades que es va començar a bastir el socialisme en una petita illa a poc més de cent kilòmetres de l’imperi americà, i que des de llavors continua la construcció d’un somni meravellosament real, i per tant imperfecte, sotmès a un context ple d’agressions, embargaments i camins nous. Des del nostre petit país, que mira al Mediterrani, volem saludar als companys i a les companyes cubanes amb el cinquantè aniversari de la seva Revolució.

Mentrestant, KOP mantenim afilats els nostres instruments, preparant-nos per a les dues cites que tenim imminents. El dijous 18 de desembre van posar a la venda totes les entrades pel concert de Barcelona a la sala Apolo, i el dimarts 22 ja no quedaven enlloc. D’una banda estem impressionats per a l’expectació aixecada, però alhora sentim moltíssim les limitacions de l’aforament. A les continues preguntes que ens arriben al myspace, al bloc i al facebook hem de respondre que els concerts del 9 i el 10 de gener són l’inici d’una nova gira que sota el lema SOLS EL POBLE SALVA AL POBLE durem a terme enguany. Les dates les donarem a conèixer propera ment mitjançant els nostres medis habituals.

Perquè la lluita ens dóna tot allò que l’estat ens roba Fins a la victòria sempre.

read comments (0)

Primer Comunicat

“I és que quan la idea és viva, la veu ha de sorgir”.

La frase és del escriptor Jordi Cussà

Ara fa deu anys, KOP va donar el seu primer concert. I no va ser un concert qualsevol. L’assemblea d’un centre social nouokupat a Terrassa ens convidava a inaugurar-ho. Tots dos encara érem un projecte, un embrió. Una dècada després, els okupants i les okupants d’aquell centre, el KORK III, han estat absoltes d’unes peticions que sumaven més de cent cinquanta anys de presó per a 26 persones. I nosaltres, el col·lectiu KOP continuem sense baixar la guàrdia, combatint l’anestesia del sistema que ens envolta, per travessar les fronteres del conformisme. Un altre KOP; i tornem coherents amb les nostres conviccions allà a on hi ha lluites, formant part de les propostes i de les protestes, potenciant les alternatives i les solidaritats fins a la victòria sempre.

Mai no ens podran mai més callar, vàrem cridar a la nostra ofensiva l’any 2001, i ara, precisament ara, que sembla que alçar la veu sigui un acte de dissidència en un estat que aspira a controlar fins i tot els nostres pensaments, nosaltres tornem a aixecar la barricada. Ara que tot està tan ple de realistes que potser somniar es converteix en una freqüència insurgent contra l’homogenitat del pensament únic. I ara, sobre tot ara, que la llibertat és quelcom més que una utopia, i els racons de la nostra terra s’omplen amb torxes solidàries per vèncer la foscor.

La nostra veu, carregada d’una identitat basada en la guerrilla de la comunicació, les lluites populars, i les arrels culturals, seguirà allunyada de la burocratització institucional i dels valors de mercat sentint-se part d’aquest subjecte social que sempre respira en revolta constant. Una geografia de resistències. Una trinxera contra l’amnesia. Una resposta plural el desencís. Perquè la lluita continua, malgrat els interrogants, malgrat les criminalitzacions i malgrat els obstacles. Fins a la victòria sempre.
VISCA LA TERRA ! ! ! ! ! ! ! !

read comments (20)