Després del concert que KOP vàrem fer el passat 20 de juny al recinte festiu de les barraques de Reus, ens hem vist obligats a fer aquest petit comunicat.

En primer lloc demanar disculpes a l’organització i a tota la gent que va assistir al nostre concert aquella nit. KOP som un col·lectiu en el que treballa molta gent dins de l’amplia infraestructura que configurem, i els nostres tècnics de só i llums ens acompanyen des de que hem tornat a les barricades dels escenaris. Segons ells, que són les nostres referències, en el concert de Reus, a partir de la segona cançó un soroll més fort que la pròpia música va començar a sortir de la PA de la dreta –els altaveus de l’equip de só. En aquell moment, al costat dels nostres tècnics no hi havia ningú, quan, com és evident, haurien d’haver com a mínim un parell d’assistents. Pocs minuts després, la nostra road mànager va trobar a un tècnic de l’equip de só que va començar a canviar cables de canals de la taula de só, aconseguint que el soroll s’aturés. El nostre tècnic de só va tenir que baixar el volum durant les últimes sis cançons per poder finalitzar el repertori amb condicions dignes, i és per això que vam tenir que tocar sense pressió ni la nostra potència habitual. Cap persona responsable de l’equip de só ens ha donat cap explicació, ni durant ni després de la nostra actuació. Insistim en demanar disculpes a l’organització, a les barraques de Reus i a tota la gent que va venir al concert de KOP aquella nit, tot i que considerem que l’únic responsable va ser l’empresa de só que va venir amb un equip de só deficient i que durant el problema no va haver cap responsable ni assistent per solucionar-ho, perjudicant seriosament a la banda i al públic. L’empresa responsable del so aquella nit és Nirva Krom S.L., carrer Estel 38, Amposta, Tarragona, i malauradament hem de recomanar a qualsevol organització política o social i cultural que no treballin amb ells dons no tenen la responsabilitat mínima que han d’asolir.

Diumenge 12 de juliol’09

Ja vam estar al 9.5,  el 10 de gener d’aquest mateix any, encara amb l’emotivitat a la pell després del primer concert de la gira Sols el poble salva al poble’09 que vam fer a la sala Apolo de Barcelona.

L’Hatortxu Rock és el festival que des de 1999 es realitza a Nafarroa en favor dels repressaliats i les repressaliades basques, és el concert de la solidaritat , l’espai en el que sota la tonada popular “hator, hator, neska-mutil etxera” es reivindica que volem als presos i a les preses polítiques basques a Euskal Herria. No caldrà remarcar la importància que per als membres de KOP té formar part d’un projecte amb aquest valor.

Si normalment, els cartells de les bandes que toquem o col·laborem amb l’Hatortxu és impressionant, de cara a aquest desè aniversari ha superat les expectatives es podria dir que mai s’ha fet un festival amb tanta qualitat, comprimís i reivindicació política.

Nosaltres vam tocar el primer dia, el divendres, perquè dissabte havíem de tocar a barraques de Reus, i perquè Juanra pujaria a cantar amb els RIP. Vam estar allà des de primera hora, gaudint de l’espectacle.

Sobre l’una, i després de que toquessin Ekon, va sortir a tocar RIP i Juanra cridant que torna la guerra bruta de l’estat contra els crits de llibertat dels militants va denunciar la desaparició de Jon Anza en el tema Terrorismo policial. La següent cançó en la que va participar va ser la mítica Revolución.

Nosaltres vam tancar l’escenari principal amb una actuació carregada de l’emoció d’una persona que ha estat durant cinc anys patint la repressió de l’estat espanyol i que volia donar tot el suport ideològic a l’EPPK –Euskal Preso Político Kolektiboa- dins d’un discurs de solidaritat i reivindicació dels drets dels pobles que lluitem per la llibertat.

Ha sigut un honor i un orgull.

Els companys i companyes dels col·lectius La Haine  i  La Plataforma s’havien posat en contacte amb nosaltres per tal de poder-nos fer una entrevista que, poc després d’arribar a la Traba vam realitzar i enregistrar. Van ser la gent de La Plataforma els qui van gravar el concert i poc després van muntar amb material de l’entrevista i cançons del concert tres vídeos clips amb els temes Leitmotiv, No te rindas i Desalojos.

Per nosaltres va ser increïble tornar a Madrid amb un col·lectiu com la Coordinadora Antifascista  que, a dia d’avui, està desenvolupant un treball de base importantíssim i que com a fruit està donant guanyar els carrers de MDZ i que, com els i elles mateixes cridant a les manifestacions que habitualment recorren la ciutat, el feixisme cada vegada tingui menys oxigen: “Madrid será la tumba del fascismo”. Tan de bó!!!!!!!!

D’altre banda, també va ser la retrobada de KOP amb Habeas Corpus  dues bandes que ideològica i existencialment hem caminat junts durant molts anys, i que es va reflectir en la cançó de No te rindas, donde Miguel, el cantant d’Habeas Corpus va pujar al escenari amb nosaltres.

Tot un orgull per a nosaltres tornar a la Madrid antifeixista i solidària amb els pobles que lluiten pels seus drets.

El manifest que commemora el vuitè aniversari del Casal Popular i Independentista Quico Sabaté ja ho anticipava, “ avui passen coses i no passen en va”. Aquesta frase es llegia amb més força i sentiment que mai, amb una empenta i una il.lusió d’un projecte que ja fa 8 anys que dura i que té un futur immens per davant! I tal com deia…la nit del dissabte no va passar en va! Va ser la demostració de la bona feina feta, ja no només en la preparació d’un concert, si no de 8 anys de Casal, tal i com diria l’amic Juanra, “al costat dels moviments socials, amb actitud i compromís, i defensant les lluites i entenent la nostra acció com un cop directe contra l’Estat”! Tot això reforçat per la unió de dos grups de persones de generacions molt diferents però amb un compromís comú: Lluitar per uns Països Catalans més justos i lliures!Parlem de la combinació perfecte entre il.lusió i experiència…el resultat? Molt clar:

1.800 persones van omplir el pavelló de Sant Celoni!

1.800 persones van poder gaudir de l’immillorable inici de concert amb Answer!

1.800 persones van poder gaudir del gran present i del millor futur d’Skafam!

1.800 persones van poder gaudir de la gran sorpresa de l’any, el retorn de KOP!

1.800 persones van poder gaudir del “fins aviat companys/es “ d’Obrint Pas!

1.800 persones van poder gaudir dels Festimbal i dels Timbalers de la colla de diables de Sant Celoni! 

Des de l’assemblea del casal Quico Sabaté només ens queda donar les gràcies a tothom que va fer possible que la nit de dissabte sigui recordada durant molt de temps. Gràcies als grups de música, gràcies als timbalers, gràcies a la seguretat, gràcies als encarregats del Pavelló, gràcies a la paradeta de la Traca, gràcies a les paradetes de material, gràcies al tècnics de so, gràcies al voluntaris/es que vau ajudar quan més us vam necessitar i sobretot gràcies a aquestes 1.800 persones que van voler començar a celebrar el nostre 8è aniversari! I sí, diem començar, perquè això no s’ha acabat! Recordeu que el proper 20 de desembre a la sala petita de l’ateneu hi haurà el sopar d’aniversari seguit del concert a la sala gran de l’ateneu amb els grups  Pep Gimeno (en Botifarra), Ai Ai Ai i La Coixinera del circuit de Folk! Us hi esperem! 

 Hi ha persones que lluiten un dia i són bones
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors.
N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bones.
Però n’hi ha algunes que lluiten tota la vida:
aquestes són les imprescindibles.Salut i Revolta!

Assemblea Casal Quico Sabaté.

I ho hem demostrat de nou: KOP amb la nova formació musical ha tornat a la primera línia dels escenaris. I ho hem fet d’una manera poc ortodoxa: per sorpresa i sense avisar.

El Casal Independentista Quico Sabaté, de Sant Celoni, ja es va posar en contacte amb KOP, l’any passat, al 2007, proposant-nos una col·laboració amb Habeas Corpus. Tot i que no va poder ser, enguany ens van oferir la possibilitat de tocar a la festa d’aniversari amb els companys del País Valencià, Obrint Pas. Tot i haver moltes ganes, el col·lectiu ja havia decidit que el seu primer concert seria a Barna, el 9 de gener del 2009. Vam dir que no; però al poc temps vam seure a la taula amb els militants del Casal i vam presentar la nostra idea: era imprescindible mantenir el pla del calendari fixat per la banda ( 09-I-2009: BCN; 10-I-2009:Iruña), però alhora volíem tocar pel Casal en el seu aniversari. Era una qüestió molt emotiva, molt de sentiment, alguns de nosaltres hem caminat junts en aquest camí de lluita i d’alliberació. Estàvem disposats a descarregar la nostra energia i els nostres missatges a Sant Celoni si ho podíem fer d’una manera inesperada.

Va ser complicat arribar a un acord, en allò referent a la metodologia, però hi havia tantes ganes per les dues parts que finalment vam dissenyar com fer-ho i com aconseguir arribar al dia 29 de novembre sense que s’hagués corregut la veu i fos una veritable sorpresa per a tothom. Perquè aquesta era la idea: que qui vingués a l’aniversari del Casal a veure a Answer, Skafam i Obrint Pas es trobés, de sobte, amb l’aparició de KOP.

Per nosaltres va ser un plaer trepitjar escenari una altre vegada amb Obrint Pas i amb Answer. Per descomptat, ens va agradar conèixer a Skafam i la seva música reivindicativa-festiva, grup amb el que no havíem coincidit mai. Igualment va ser un plaer veure com les nostres cançons romanen a la memòria col·lectiva del nostre poble i són corejades per tothom. I és que diuen a les illes que la soca més s’enfila com més endins clava les arrels. Entre tots i totes fem de KOP el reflex d’un pensament col·lectiu, d’un treball col·lectiu i d’un avanç col·lectiu.

I fins a la victòria sempre ! ! ! ! ! ! ! ! ! !