MIRANT ENDAVANT

Quan a començaments de setembre, a la Diada, ens varen proposar viatjar un altre cop a Colombia per anar a tocar al concert que es faria durant “l’Encuentro nacional e internacional por el acuerdo humanitario y la paz en Colombia”, ens vam sentir molt afortunats. Afortunats de que a un país com a Colombia, immers en una guerra terrible des de fa més de 50 anys, pensin en el col·lectiu KOP per a formar part d’un esdeveniment polític d’aquesta transcendència. Afortunats de poder ser testimonis d’un pas amb un valor simbòlic i alhora real incalculable. Afortunats de tornar a viatjar a un país que ens ha marcat profundament.

Vam sortir el dijous 12 i vam arribar a Cali, una ciutat amb un clima més caribeny que Bogotá, que es troba pràcticament a 3000 metres d’alçada. El divendres 13, després d’una marxa multitudinària pel centre de la ciutat, vam fer una trobada entre els diferents representants de països internacionals, Ecuador, Bolivia, El Salvador, Nicaragua, Chile, Venezuela, Dinamarca . . . amb el compromís de desenvolupar activitats i construir escenaris que puguin conduir a un diàleg entre totes les parts del conflicte. També s’havia de fer el primer concert de la trobada amb Calle 13, però el govern d’Uribe, que mai oblida als seus detractors, no els hi va concedir la visa necessària per entrar al país.

La trobada arrancava amb delegacions de diverses organitzacions populars, sindicals i polítiques ratificant el seu compromís ineludible amb l’acord humanitari i la pau com a resultat d’una irrenunciable justícia social. Més de quatre mil persones de tot el país, majoritàriament joves, varen fer la seva aportació en la búsqueda de l’intercanvi humanitari com a primer pas per a resoldre el conflicte, incidint en la denúncia del terrorisme d’estat que es practica sota la mascarada d’allò que anomenen “Seguridad democrática” i amb absoluta connivència amb les forces del narco-paramilitarisme.

Durant la jornada inaugural, vam escoltar les intervencions dels agents polítics, així com l’aportació d’un pres polític, William Javier Díaz que, mitjançant una trucada telefònica des del penal de Picota, a Bogotá, va agraïr la presència i l’esforç de tothom. Igualment es va llegir un comunicat d’Alfonso Cano, comandant en cap de les FARC-EP (Forces Armades Revolucionàries Colombianes-Exèrcit Popular), que reproduïm íntegre tal i com es va escoltar el passat dissabte 14 de novembre.

El concert es va fer com a cloenda de la trobada i es va poder desenvolupar amb un èxit total d’assistència de públic amb més de 2000 persones, que van demanar l’Acord humanitari i la solució política al conflicte colombià. Per a KOP va ser un orgull poder formar part d’un acte tan trascendental i aportar el nostre punt de vista sobre la lluita i la resistència. Perquè la solidaritat és la tendresa entre pobles, com va escriure en Che. I perquè sols el poble salva al poble