Tenim memòria

Tenim memòria.
I perquè tenim memòria sabem qui som.
I perquè sabem qui som sabem que som un poble amb una identitat pròpia, amb una història pròpia i amb una llengua pròpia.
I sabem que portem 3 segles sent expoliats per l’estat espanyol, sí, però també sabem que portem tres cents anys resistint, tres cents anys resistint contra la corona espanyola, tres cents anys lluitant contra el genocidi cultural i tres cents anys defensant el nostre territori. Tres cents anys de resistència i de lluita: som un poble que portem lluitant més de tres cents anys. I aquesta nit, aquí, a Vilafranca, precisament en aquest concert en el que participa tota l’esquerra independentista, volem continuar dient que mai ens rendirem. Perquè la lluita continua fins a la victòria sempre.

Visca la TERRA.

read comments (3)

Un gran KOP al roc català

Hace tiempo que reivindico que el roc català se escribe sin k porque está descafeinado, porque es empalagosamente light. El roc que amansa la brisa mediterranea esta huérfano de esa energía que le elevaría a ser merecedor de poseer el distintivo de la k. Tampoco hay tanta malicia en esta afirmación ya que en el roc català, cuando realmente tuvo su razón de ser, se identificó así para diferenciarse de otras denominaciones de origen. Estoy viajando a los inolvidables 70, la década más rica de la historia de la música. Con el paso del tiempo llegaron los sucedaneos que, al menos, lograron redimir aquella época dorada con una hornada de bandas de las que, siendo bondadoso, sólo salvaría los inicios de Sopa de Cabra o el quiero y no puedo de Sangatraït. En fin, que si se mantienen tantos grupos insípidos desaboridos y más aburridos que el discurso de cualquier político, es por obra y (des)gracia de esos intereses absurdos que dictaminan apoyo ciego al catalán. Si hay que acatar estas premisas, el viernes noche conocí en vivo en el Cotton a una banda que canta, berrea, grita y vomita en la lengua que ampara la Generalitat. Sin embargo, a este energético grupo no se le apoya. Porque hace apología, ¿de que? La libertat de expresión es para todos. Al margen de esos pretendidos mítines amtisfascistas del cantante -catalibán donde los haya- musicalmente, KOP les da dos cops bien dados a ese roc català de pastel. Una banda totalmente exportable, presta para codearse con los grandes, des de Soziedad Alkoholika hacia arriba y, además, en català.

read comments (0)

Feuer Frei!!!

read comments (4)

MIRANT ENDAVANT

Quan a començaments de setembre, a la Diada, ens varen proposar viatjar un altre cop a Colombia per anar a tocar al concert que es faria durant “l’Encuentro nacional e internacional por el acuerdo humanitario y la paz en Colombia”, ens vam sentir molt afortunats. Afortunats de que a un país com a Colombia, immers en una guerra terrible des de fa més de 50 anys, pensin en el col·lectiu KOP per a formar part d’un esdeveniment polític d’aquesta transcendència. Afortunats de poder ser testimonis d’un pas amb un valor simbòlic i alhora real incalculable. Afortunats de tornar a viatjar a un país que ens ha marcat profundament.

Vam sortir el dijous 12 i vam arribar a Cali, una ciutat amb un clima més caribeny que Bogotá, que es troba pràcticament a 3000 metres d’alçada. El divendres 13, després d’una marxa multitudinària pel centre de la ciutat, vam fer una trobada entre els diferents representants de països internacionals, Ecuador, Bolivia, El Salvador, Nicaragua, Chile, Venezuela, Dinamarca . . . amb el compromís de desenvolupar activitats i construir escenaris que puguin conduir a un diàleg entre totes les parts del conflicte. També s’havia de fer el primer concert de la trobada amb Calle 13, però el govern d’Uribe, que mai oblida als seus detractors, no els hi va concedir la visa necessària per entrar al país.

La trobada arrancava amb delegacions de diverses organitzacions populars, sindicals i polítiques ratificant el seu compromís ineludible amb l’acord humanitari i la pau com a resultat d’una irrenunciable justícia social. Més de quatre mil persones de tot el país, majoritàriament joves, varen fer la seva aportació en la búsqueda de l’intercanvi humanitari com a primer pas per a resoldre el conflicte, incidint en la denúncia del terrorisme d’estat que es practica sota la mascarada d’allò que anomenen “Seguridad democrática” i amb absoluta connivència amb les forces del narco-paramilitarisme.

Durant la jornada inaugural, vam escoltar les intervencions dels agents polítics, així com l’aportació d’un pres polític, William Javier Díaz que, mitjançant una trucada telefònica des del penal de Picota, a Bogotá, va agraïr la presència i l’esforç de tothom. Igualment es va llegir un comunicat d’Alfonso Cano, comandant en cap de les FARC-EP (Forces Armades Revolucionàries Colombianes-Exèrcit Popular), que reproduïm íntegre tal i com es va escoltar el passat dissabte 14 de novembre.

El concert es va fer com a cloenda de la trobada i es va poder desenvolupar amb un èxit total d’assistència de públic amb més de 2000 persones, que van demanar l’Acord humanitari i la solució política al conflicte colombià. Per a KOP va ser un orgull poder formar part d’un acte tan trascendental i aportar el nostre punt de vista sobre la lluita i la resistència. Perquè la solidaritat és la tendresa entre pobles, com va escriure en Che. I perquè sols el poble salva al poble

read comments (0)

CARTA DE LES FARC A LA TROBADA PER LA PAU A CALI

Saludamos a los organizadores y a los participantes de este evento por el intercambio humanitario, a los familiares de los militares y policías prisioneros de guerra en poder de las FARC, saludamos a los presos políticos, a los guerrilleros y milicianos detenidos así como a sus familiares, a la vez que con profundo sentimiento fariano, enviamos nuestra voz de aliento a Simón Trinidad, a Sonia y a Iván Vargas, desterrados de Colombia por un presidente apátrida, por su compromiso como luchadores revolucionarios, presos y víctimas de juicios amañados en los Estados Unidos.

read comments (0)