La raça dels polítics

Setembre. 1994. Als estudis de televisió de la Red Globo, en Brasilia, el ministre d’Hisenda, Rubens Ricupero, estava esperant que s’ajustessin els llums i els micròfons per a una entrevista. Entretant, conversava, confiat amb el periodista. Parlant en confiança, el ministre va confessar que ell tan sols divulgava les dades econòmiques favorables al govern i que, en canvi, amagava les xifres que no el convenien:

-Jo no tinc escrúpols -va dir.

I va anunciar al periodista, així, com entre nosaltres i de tu a tu:

-Quan passin les eleccions, treurem la policia contra els treballadors en vaga.

Però va haver-hi una falla electrònica. I la xerrada confidencial, recollida via satèl·lit va arribar a les antenes parabòliques de tot Brasil. Les paraules del ministre es van transmetre pel país sencer i, en aquesta ocasió històrica, els brasilers van escoltar la veritat: per una vegada i per error van escoltar a veritat.

Després el ministre no va recórrer agenollat el camí de Santiago, ni es va fuetejar ni flagel·lar, ni tan sols va llençar cendres sobre el seu cap. Tampoc va fugir buscant al cim de l’Himalaya. Rubens Ricupero es va reconvertir en secretari general de la Conferencia de les Nacions Unides pel Comerç i el desenvolupament (UNCTAD)

Eduardo Galeano.

La escuela del mundo al revés.

Editorial Siglo XXI. 1998.