Gernika – Bilbo – Ibarra

Ertzaintza atacant a la població civil de Gernika

Després de passar per les festes majors de Blanes deixant els nostres missatges de solidaritat i organització col·lectiva com a única resposta contra l’estat espanyol, i d’anar a Santiago de Compostela a tocar durant la nit de la pàtria Galega, arribàvem de nou a Euskal Herria, a fer tres concerts molt especials per a nosaltres.

El dia 16 d’agost tocàvem a les festes de Gernika, i després de la prova de só, ens vam veure involucrats en els aldarulls que van provocar l’ertzaintza, la policia autonòmica basca, que va carregar indiscriminadament al centre del poble. En la línia habitual del que ha passat durant aquest estiu a tota Euskal Herria, l’audiència nacional havia prohibit no només una kalejira –una mena de cercavila- reclamant els drets pels presos i les preses polítiques basques, sinó que fins i tot es va atrevir a prohibir el pregó, demostrant que la seva única aposta és amagar la realitat com a única resposta al dèficit democràtic que pateix Euskal Herria. Prohibir i prohibir amb la intenció de marcir la voluntat: tant com voler buidar el mar.

D’una forma espontània, es va organitzar un triki poteo, més o menys un cerca tasques, en el que els i les participants portaven les fotos dels presos i les preses penjades. Aquest va ser el moment tríat pel que el salvatge dispositiu de l’ertzantza per posar-se en marxa carregant indiscriminadament no només contra les participants del triqui poteo sinó contra qualsevol persona que estigués disfrutant de les festes de Gernika. Lluny d’acoquinar-se o acovardir-se, el poble va respondre amb actitud de dignitat, defensant als que estaven sent agredits. Una defensa amb un valor incalculable, donat els mitjans i les armes d’uns i la desprotecció dels altres. Hem de dir que per a nosaltres va ser un orgull estar al costat d’un poble digne no tan sols en el moment de la festa sinó també en el de la lluita.

El dimarts 18, KOP tornàvem a festes de Bilbo, i ho fèiem a Kaskagorri, la txozna del jovent combatiu que complia 20 anys: 20 anys al costat dels que lluiten per a que es reconeguin els drets dels presos i les preses polítiques, i al costat de les que demanen un canvi en l’estatus jurídic actual que nega els drets nacional d’Euskal Herria.

Absolutament emocionats per l’enorme gentada que aquella nit estava compartint les cançons de KOP i els nostres discursos polítics vam marxar amb la sensació de que havia estat una nit inoblidable. Però encara ens quedava el tercer concert a Ibarra, poble al costat de Tolosa, amb un historial de lluita impactant. I ho vam fer el dijous 20, al gaztetxe del poble, després d’un sopar popular amb assistència massiva en el que se li va donar la benvinguda a un pres que acabava de sortir després de més de 20 anys a la presó. I és que quan més s’obsessiona l’enèmic de les llibertats en empresonar les idees i els sentiments, més s’obstina la realitat en demostrar que no se li poden posar reixes a les ànsies de ser lliures. PERQUÈ LA LLUITA ENS DÓNA TOT ALLÒ QUE L’ESTAT ENS PREN ! ! ! ! ! ! ! ! !