Antifa Tour’09

Quan Antifaschistischen Aktion Berlín http://www.antifa.de/cms/ ens va proposar anar a tocar a la seva ciutat l’1 de Maig, precisament l’1 de Maig, no vàrem dubtar en cap moment. Berlín s’ha convertit en la capital mundial dels antifeixistes i l’1 de Maig en la festa de l’internacionalisme, en la lluita contra el capital de tots i totes aquelles que rebutgem les polítiques actuals del neo-liberalisme. Impossible no anar a descarregar el nostre directe a Berlín, sempre Berlín, el Berlín al que tantes vegades durant aquests anys he desitjat tornar.

Els companys i les companyes del col·lectiu antifa ens esperaven el 30 d’abril i durant tot el dia ens vàrem estar ensenyant el seu barri, Kreuzberg, la seva botiga ple de material antifa Aixa com l’arxiu de postres de l’última dècada, la Disorder Rebel Store http://disorder-berlin.de/ a on ens estava esperant l’hospitalari Sven, amb tot el seu material de samarretes i postres d’agitació i denúncia, la botiga Coretex, una botiga de música hardcore i punk, bastant històrica i que ja forma part del barri de Kreuzberg.

A la nit ens van portar a sopar a la pizzeria d’en Mauro, una altre persona que ja forma part de la història de la ciutat, i que ens va tractar meravellosament amb un sopar dels que fa època.

Les nits del 30 d’abril també són molt conegudes a Berlín, podríem dir que són l’escalfament de l’1, i per tant, el foc comenta a tenir presència a la ciutat. El dia següent se’ns presentava força animat. El neonazi Partido Nacionaldemocrático Alemán (NPD), havia convocat un acte a les afores de Berlín. La gent d’AAB, cansats i cansades de convocar contra Manis als actes dels neo nazis que després sempre estan protegits per la policia alemanya i acaba generant detinguts i detingudes antifas van canviar d’estratègia: es va decidir ocupar l’estació de metro més propera a l’acte per a que els nazis no purguessin arribar. L’NPD havia convocat a les 12 hores, Així que a les 10:30 unes tres centes persones estavem bloquejant l’estació de metro, i per quan es va presentar la policia tot estava suficientment preparat com per a que triguessin, aproximadament, una hora, hora i quart en desallotjar-nos. L’acció va estar molt ben valorada entre AAB ja que, en efecte, l’estació va quedar bloquejada i a l’acte del NPD va quedar totalment anecdòtic per la falta d’assistència. A les 12 en punt començava una mani denunciant la impunitat de l’NPD i demanant l’erradicació de la ideologia neonazi, amb l’únic incident que durant el recorregut un neonazi va sortir al seu balcó i va fer la salutació nazi, provocant a tota la manifestació i generant una autèntica pluja de pedres sobre la casa seva i, com era d’espera, càrrega de la policia, detencions de la gent antifa i, finalment, també detenció del poc intel·ligent porquet.

La mani anticapitalista de l’1 de Maig començava a les 18 hores, però abans, a la mateixa plaça des de la que sortiria, ja estava montat l’escenari i havien actuat els grups Tapete i La Resistance.

La manifestació, com era previsible va estar molt animada des del començament, doncs la gent ja venia calenteta de la mani del matí. El recorregut acabava a la plaça a on es feia el concert, i quan la mani ja estava arribant, tot just KOP estàvem fent la prova de so. Ja tothom venia encaputxat i molt esverat perquè hi havia ganes, la policia portava tota la manifestació provocant i detenint a gent arbitràriament. KOP continuàvem fent la prova de so, però els policies volien aturar la festa i per aconseguir-ho res millor que tractar d’entrar a un espai construït per una festa antifa l’1 de Maig a Berlín. A partir d’aquí tot va succeir molt ràpid: la policia entrava llençant gas lacrimogen i els companys i les companyes responien amb ampolles de vidre i pedres.

La gent de l’organització ens van demanar q comencés el concert ja, així q ens vam posar al tema, amb una intro i el Solidarios, i sí, va ser increïble veure a tothom enfrontant-se a la policia. La brigada especial va tractar d’aturar el concert saltant la seguretat, la tanca protectora i pujant a l’escenari patejant els peus de micros, de fet, van tractar d’arrebatar-nos el micròfon sense èxit, perquè vam continuar cantant davant l’estupefacció de la policia que no sabia què fer per aturar-nos. Quan vam acabar el tema, un company de l’organització Antifa ens va dir q havíem de parar, q havien trucat a l’advocat i q aquest els hi havia confirmat que el cap del operatiu tot just havia donat l’ordre de que o es suspenia immediatament el concert o trencarien qualsevol cosa q trobessin a dalt de l’escenari. Quan l’organització ens va demanar que aturéssim el concert, ho vàrem fer, i la nit va continuar reproduint focus de foc i d’insurgència per les cantonades d’un barri antifeixista i d’una ciutat eterna.

Al dia següent tocàvem a Kiel, al nord del país, una ciutat amb un arquitectura que recorda la estètica industrial de començaments del segle XX, amb una forta tradició obrera, i un port amb un trànsit molt fluit, doncs es fa servir per anar tan a Copenhague com a altres ciutats nòrdiques tant de Finlàndia com de Suecia. La sala a la que vam tocar és un Centre Social Okupat www.altemeierei.de des de fa quasi dues dècades i que, anys després d’haver estat okupat, l’ajuntament el va cedir per tal de que l’assemblea fes un us autogestionat del local a canvi de que s’habilitessin sortida d’emergència i qüestions relacionades amb la seguretat, extintors, etcètera.

El concert l’organitzava un col·lectiu, Rebelti@s http://www.myspace.com/rebeltias solidari amb tots aquells que patim la repressió dels estats, concretament en aquest cas, era en benefici d’uns companys acusats sota la llei antiterrorista de formar part del Militant Gruppe, un grup acusat d’atacar instal·lacions militars de l’exèrcit Alemany, i publicar texts de debat revolucionari, aquí podeu trobar més informació sobre el tema http://www.indymedia.org/en/2007/08/890544.shtml

Sota el nom‘Out of Control’ Release-Party, vam tocar amb Mother, Lotta Amada i Dj’s Rebelti@s. Va ser una nit en la que ens vam sentir molt a gust, amb una gent molt compromesa i amb un discurs polític molt potent. Així q podem, no trigarem en tornar. Perquè la lluita ens dona tot allò que l’Estat ens roba.

read comments (3)